diumenge, 26 de desembre del 2010
dimarts, 21 de desembre del 2010
dijous, 25 de novembre del 2010
2n TRIMESTRE FILOSOFIA: El coneixement ètic
BASES BIOLÒGIQUES DE LA CONDUCTA MORAL HUMANA
La moralitat és innata
Resum del vídeo "Redes"
D'on vénen els nostres principis morals? De la religió, de la filosofia, de les institucions judicials? Més enllà de la seva cultura, tot ésser humà sent que és dolent perjudicar als altres i que és bo prestar-los ajuda.
Marc Hauser, psicobiòleg de la Universitat d'Harvard i autor del llibre Moral Minds, li explica a Eduard Punset que les principals fonts dels nostres judicis morals no procedeixen de l'església o altres institucions. Emocions com la venjança, la compassió o l'amor són conductes que han ajudat a l'ésser humà a sobreviure en comunitat des de fa molts milers d'anys. Fins i tot la moral és una eina heretada biològicament per consolidar una societat. Hauser defensa l'existència d'uns principis morals universals que regeixen les nostres decisions i judicis a l'hora de distingir el bé i el mal.
Un joc de nens amb una sèrie de regles senzilles, desenvolupat per un altre psicòleg, exposa els principis morals fonamentals que estudia Hauser i reflecteix perfectament comportaments de tots els humans.
IDEES CLAU:
- Tots els humans naixem amb uns principis morals universals, de convivència, solidaritat, comunicació, compassió... que ens permeten sobreviure, sempre en comunitat. No és per la religió la que ens ajuda a que ens comportem moralment com es creia abans.
- Aquests principis que té tothom es manifesten de forma diferent en cada persona segons les seves circumstàncies.
- Un joc de nens tan simple com el de la pilota que s'exposa en el vídeo reflexa aquestes conductes. El joc consisteix en "matar" amb la pilota a tants nens com sigui possible. Es pot passar la pilota agressivament (i l'altre es mor) o bé suaument (i l'altre segueix viu) i guanya aquell que aconsegueixi mantenir-se viu havent mor a tots els altres. L'objectiu és estudiar la conducta que prenen aquests nens quan juguen. S'ajudaran? O bé guanyar els suposarà traïr-se entre ells?
Les emocions dirigeixen la conducta humana.
- Tan animals com humans tenen cers valors morals com la cooperació o l'altruisme. Però únicament els humans tenim la capacitat de correspondència.
- El nostre cervell decideix en funció del que creiem i no del que veiem.
IDEES ESSENCIALS:
- Segons el context, podem tenir actituds positives (moralment parlant) o bé que aquestes es transformin en negatives. En situacions favorables, adquirim l'empatia i el narcicisme ; (voler l'acceptació dels altres moralment i que no pensin que som egoistes) per exemple, en la cua d'espera per entrar a un bus. Respectem el nostre torn tranquil·lament perquè sabem que acabarem anant al bus. En canvi, en situacions desfavorables aquests valors passen a ser tals com la venjança o l'egoisme. En un cine on hi ha un incendi, l'únic que ens preocupa es salvar-nos a nosaltres mateixos i per això hi ha tan d'enrenou i la gent corre i s'emputxa.
- Hi ha fets universals que cada cultura el tracta de forma diferent. Així, si una dona li es infidel a l'home (fet immoral universal), en algunes cultures és el propi marit qui ho castiga i en d'altres és la família o l'entorn més proper.
- Les persones considerem pitjors les accions que les omissions. És més fàcil veure els objectius d'una acció que els d'una omissió.
- El nostre comportament varia dins d'un grup perquè volem ser acceptats per aquest.
(Laura Moya)
diumenge, 14 de novembre del 2010
LA PARAULA FELICITAT
Crec que una persona pot ser feliç sense saber que significa la paraula, ja que es una sansació que tu pots senir, pero que no saps com s'anomena. Per exemple un bebé que no coneix les paraules i que no sap parlar pot sentir-se feliç per algun motiu, pero ell no sabrà com es diu la sensació que te. En colclusió, crec que una persona pot arribar a ser feliç mes facilment sense saber que vol dir aquesta paraula, que no que un que ja la coneix.Per Alex Arellano Roldan
BIOGRAFIES FILOSOFS
Jean Jacques Rousseau
(1712-1778) Filòsof suís. Orfe de mare va ser criat per la seva tia materna i pel seu pare. Va abandonar Ginebra el 1728 on va ser llavors acollit per la baronessa de Warens. Ja com el seu amant, Rousseau es va instal.lar a Chambéry i va iniciar un període intens d'estudi.
En 1742 Rousseau va presentar a l'Acadèmia de la Ciències un sistema de notació musical. En 1744 va tornar a París, on va iniciar una relació amb una serventa, Thérèse Levasseur.Rousseau va fer amistat amb els il.lustrats, va contribuir amb articles de música on el 1750 va guanyar un concurs que el va portar a la fama amb Discurs sobre les ciències i les arts.
El 1754 va visitar Ginebra i va aparèixer llavors el seu Discurs sobre l'origen de la desigualtat entre els homes, escrit per a un altre concurs el 1755 en el qual planteja una concepció il.lustrada del progrés.
En 1756 es va instal.lar a Montmorency, on va redactar algunes obres importants com Júlia o la Nova Eloísa (1761) que és una novel sentimental, Del contracte social (1762), on Rousseau intenta articular la integració dels individus en la comunitat i finalment, Emilio o De l'educació (1762) la qual és una novel pedagògica i on van sorgir conflictes amb les autoritats locals. En 1766, va acceptar la invitació de David Hume per refugiar-se a Anglaterra, encara que l'any següent va tornar. Rousseau va canviar sense parar de residència que el va portar a París el 1770 en els que va redactar els seus escrits autobiogràfics fins als seus últims dies.
David Hume(1711-1776) Filòsof anglès. Va néixer dins d'una família emparentada amb l'aristocràcia. Estudiar un temps lleis a la Universitat d'Edimburg, però la seva falta d'interès va fer que abandonés la cursa. El 1734 va marxar a França, on va passar tres anys, majorment a La Flèche, on va redactar Tractat de la naturalesa humana, el qual va completar després del seu retorn a Londres publicarà 1739. Després en 1742 a Edimburg publicar la primera part dels seus Assaigs morals i polítics.
Com a secretari del general St Clair (1746-1748), aquest el va acompanyar en una missió diplomàtica a Viena i Torí. Després va emprendre la redacció d'una història d'Anglaterra, que va publicar des de 1754-1762 en diverses entregues, algunes bastant mal rebudes per la burgesia liberal.
En 1763 va acceptar la invitació de lord Hertford d'incorporar a l'ambaixada a París, ciutat on va residir fins a 1766 i en la qual es va relacionar amb els enciclopedistes.El 1769 va tornar definitivament a Edimburg amb el propòsit de gaudir de la fortuna que li havien proporcionat tant els seus càrrecs com obres.
A Hume se'l considera com un dels màxims representants de l'empirisme anglès, la seva anàlisi crítica del coneixement, que va exercir sobre Kant una decisiva i reconeguda influència, va insistir en la importància d'investigar l'origen de les idees.Concebre el raonament com l'activitat de descobrir relacions entre idees, que podien ser existents entre fets i relacions entre idees.
Estimant impossible qualsevol altra forma de raonament, el que suposava rebutjar com a falses les proposicions de la metafísica o la teologia, va sotmetre a crítica tota mena d'idees, i va refutar en especial les de substància, existència i relació causal, aquesta última, sense negar la possibilitat que hi hagi una causalitat real, va afirmar que era impossible conèixer-la.
Per Alex Arellano Roldan
PREGUNTES DE KANT
1.De que ens parla el text?El text ens parla sobre unes questions que ens planteja el filosof Kant i que cadascu huria de respondre per si mateix seguint el seu criteri i coneixement. En el temps actual amb les noves tecnologies tenim molta información a l’abast i criem que no es necessari estudiar per saber, pero no es aixi ja que hauriem de plantejar-nos més preguntes a nosaltres mateixos.
2.Quinas idees defensa?
L’autor del text defensa que la societat d’avui dia no valora l’esforç per aconseguir el que vol i el que sap. Normalment esperem a que les coses suceeixn per si soles, pero hauriem d’esforçar-nos per aconseguir allo que desitgem. Tambe defensa que tothom hauria de preguntar-se la quatre preguntes que ell ens proposa i que sino no serem humans.
3.Explica el significat del següent fragment del text: "Saber cosas como mera curiosidad, pasatiempo, erudición puede ser interesante pero insuficiente para darle fundamento a mi existencia. El saber que a todos nos atañe es el conocimiento de nosotros mismos con un criterio de verdad". Què ens vol dir l'autor? Quina distinció està fent sobre el saber i el coneixement?
L’autor ens vol dir amb aquesta frase que saber per curiositat o per simple passatemps pot ser interessant, però no suficient com per coneix ens a nosaltres mateixos i que per això em de tenir un criteri sobre que es la veritat, i que si posem la veritat per davant el nostre saber s’ampliarà.
4. A quines conclusions arriba?Arriba a la conclusió de que les preguntes de Kant determinen la nostre existència i que tothom hauria de preguntar-se-les algun cop en la seva vida.
5. Hi estàs d'acord? Què en penses?
En part si, ja que crec que tothom algun cop sen la seva vida s’hauria de preguntar les preguntes de Kant, en canvi, no estic gens d’acord amb aquesta manera de dir si una persona es humana o no depenent de si s’ha preguntat les preguntes de Kant o no.
6. Relació amb la lletra de la cançó de Sanjosex.
La relació que tenen es justament oposada, ja que en el text perla de utilitzar la raó i la veritat, en canvi, el la cançó Sanjosex diu tot lo contrari dient que esta fart de raonar i de la veritat.
Per Alex Arellano Roldan
Per Alex Arellano Roldan
RESUM PROGRAMA REDES: EL MÈTODE COMPARATIU
En aquests dos episodis del programa redes, hem pogut comprovar a travès del metode
comparatiu les semblançes i les diferències que hi ha entre l'especie humana i els simis.
El metode comparatiu es basa en agafar diferents subjectes i comparar-los.
La gran diferència és el llenguatge, seguida per que la nostre inteligencia és acumulativa
i la seva no, vull dir que si algún d'ells fa un descobriment, els altres no ho sabran fer, ni
pasarà de pares a fills, aquel simi que hagi descobert alguna cosa se la emportarà amb ell
i els altres no hauràn arés res, és per això que no evolucionen, o no tan rapidament.
Una altre diferència, és que ells no poden creure fets que no siguin veritables, en canvi una
similitud és que els dos tenim capacitat per a resoldre problemes.
(Clara Arnauda)
(Clara Arnauda)
Preguntes clau
1. Què és pensar?
Pensar és per un seguit de processos mentals amb informació, per tal d'aconseguir
una meta, i uns proposits seguint una ética.
2. Per a què serveix pensar?
Pensa s'utilitza per a resoldre problemes, crearne de nous, poder afrontar el día
a día i a totes les situacions ens les quals ens trobem.
3. Què passa quan algú no "pensa" el que diu, o el que fa?
(En la teva resposta, intenta explicar-te amb les teves paraules i posant exemples propis)
Quan algú no "pensa" el que fa, normalment acava sofrint-ne les consequencies, ja
que quan penses abans de fer o dir algo, penses en com afectarà la teva decisió
i les teves paraules, en canvi quan actues sense haver pensat abans, no tens
en compte la repercusió que tindràn.
1. Quins són els elements necessaris per al pensament?
Els elements necessaris per al pensament, són la informació, ja que és amb ella
amb qui fem processos mentals, i uns criteris per a poder pensar.
2. Què passa quan pensem sense mètode?
Si pensem sense mètode, arribarem a conclusions erronies ja que els mètodes ens
ajuden a poder treure bons raonaments, i seguint un creteri, ens ajuden a pensar
correctament.
3. Quin és el mètode per a pensar correctament que va idear el filòsof René Descartes?
El metode que va idear el filòsof René Descartes, també anomenat mètode cartesià,
consistia en el procés natural de la propia raò, deixant que actués ella sola, sense
perturbarla amb prejudicis ni imposicions.
4. Per què és important "tenir criteri"? Què passa quan no tenim criteri?
Tenir un criteri és important a la hora de prendre decisions, ja que depenent del
teu criteri, triaràs una opció o una altre, i sabràs el que és correcte i el que no ho és.
5. Busca exemples de regles lògiques del pensament.
Un exemple de Regla lògica, seria per exemple el modus tollens o el moduls ponens,
ja que són metodes logics que ens ajuden a raonar.
1. Quina relació hi ha entre el pensament i el llenguatge?
Per a poder pensar, has de tenir un llenguatge, si no sería impossible
de pensar i de fer raonaments, i per a poder parlar has de saber pensar,
si no no podríes construir frases amb sentit.
2. Quin mal ús es pot fer de la intel·ligència? Posa'n exemples.
Pots fer un mal ús de la inteligencia quan
3. Creus que "parlar" és "fer"? Posa'n exemples
Jo crec que no, ja que tu pots parlar i dir moltes coses i no fer-les, com per
exemple tu pots dir que te'n vas a la picina, i no fer-ho
1. Quina relació hi ha entre els problemes i les preguntes?
Per a resoldre problemes t'has de fer preguntes, i per a fer-te preguntes
ha d'haveri un problema, per tant estan directament relacionats, són
dos parametres que van junts
2. Exposa un exemple de problema en què t'hagis vist embolicat, i quines preguntes vas haver de
formular per tal de resoldre'l.
Si posessim el cas de que te'n assebentes d'una cosa que saps que farà mal
a un amic teu, però per contra li has de dir, ja que a ell l'incunveix i seria bo que ho
sapigués. En aquest moment t'has de plantejar si a tu t'agradaría saber-ho, si
tens molts motius per dir-li o no, etc.
1. Creus que es pot tenir "amor" al saber? Podem "enamorar-nos" del coneixement?
En comptes d'amor jo crec que et pot agradar molt, ja que et dona una gran satisfacció
saber coses, però no tant com a enamorar-nos del saber.
2. Saps com s'anomena l'argument que defensa que una afirmació és vertadera simplement perquè la
va dir o defensar el Sr. "X"? (el Sr. "X" és molt important) Hi estàs d'acord?
1. Què diferencia la filosofia de les altres ciències?
La filosofia no és una ciencia exacta, en la que es pugui seguir un mètode científic
per a aconseguir uns resultats, ja que en la filosofia, la gent pot tenir criteris diferents
i seguir diferents raonaments, per tal no s'arribaràn sempre a les mateixes
conclusions.
1. Què tenen en comú el pensament mític i el pensament màgic?
Els dos pensaments tenen en comú un punt de subrrealisme.
2. Quina és la pervivència d'aquestes formes de pensament? Segueixen vigents en l'actualitat?
3. És la religió una forma de pensament mític o màgic?
La religió és una forma de pensament mític, ja que intenta donar explicacions
a fets que han succeit, a coses que no saben quina explicació donar, pero que saben
que podría haver passat alguna cosa semblant.
4. Quina diferència hi ha entre el pensament racional i el màgic o mític? Segueixen la mateixa lògica?
Es pot acceptar racionalment la bruixeria?
El pensament racional, són coses creíbles i normals, en canvi el màgic i el mític són irreals, amb trets
sobrenaturals, per tant no segueixen la mateixa lògica. La bruixeria no es pot acceptar racionalment
ja que no té cap base, i té trets sobrenaturals i irreals.
5. Per quina forma de pensament et decantes personalment?
Personalment em decanto pel pensament racional, ja que crec que és el més cert i
el que intento seguir.
6. Explica una superstició que tinguis i analitza-la des del punt de vista racional.
Jo no en tinc cap, però per a posar un exemple, hi ha la superstició, de que una parella abans
de casar-se, el nuvi no pot veure a la nuvia vestida amb el vestit de casament.
Des del punt de vista racional, això seria una tonteria ja que no hi té cap tipus d'influencia
el vestit amb el futur de la parella, ja que si el nuvi n'està enamorat no canviarà pas
d'opinió amb el fet d'haver-la vist abans amb el vestit posat.
La paraula "felicitat"
Penso que una persona pot ser feliç sense conèixer aquesta paraula. Tu pots experimentar una sensació de felicitat encara que no sapigues com és anomenada aquesta sensació que sents, i això no et fa deixar d'experimentar-la. Quan sóm bebés i encara no coneixem les paraules, podem sentir-nos feliços per a la raó que sigui o la situació que sigui.(Paula Badia)
Som un cervell o tenim un cervell?
En la meva opinió crec que podriem dir que som un cervell. Sense cervell el nostre cos no ens serviria de res, i sense el pensament seriem cossos sense ànima. Si d'un cos li extreiem el cervell, aquest no pot sobreviure. En canvi, s'esta provant que la mateixa situació però a la viceverça si que és possible. El cervell és l'únic òrgan capaç de rebre estímuls i informació i després trasmetre-la. Per tot aixó podem arribar a la conclusió de que som un cervell.(Paula Badia)
Text 1: Servir-se de la pròpia intel·ligència (Kant)
1. La covardia és causa de la minoria d'edat?
No, la covardia és manca de desició si valor.
2. La minoria d'edat d'un infant, és culpable?
No és culpable, ja que li falta madurar per tal de ser una persona intel·ligent.
3. Està dient Kant que atrevir-se a pensar és demostració de minoria d'edat?
No, al contrari, si t'atreveixes a pensar i tenir criteri demostres maduresa.
Immanuel Kant
(Paula Badia)
No, la covardia és manca de desició si valor.
2. La minoria d'edat d'un infant, és culpable?
No és culpable, ja que li falta madurar per tal de ser una persona intel·ligent.
3. Està dient Kant que atrevir-se a pensar és demostració de minoria d'edat?
No, al contrari, si t'atreveixes a pensar i tenir criteri demostres maduresa.
(Paula Badia)
Principals funcions de la Filosofia
Aquestes són:
-Ensenya a pensar bé, s'ocupa del pensament general, distingir la veritat de la mentida.
-Ajuda a entendre la realitat, s'ocupa de la totalitat dels éssers.
-Contribueix a clarificar i millorar el propi món
-Ajuda a viure lliurement, a trobar el sentit de la vida
-Col·labora en la realització del projecte ètic comú de construir un món just i solidari.
(Paula Badia)
-Ensenya a pensar bé, s'ocupa del pensament general, distingir la veritat de la mentida.
-Ajuda a entendre la realitat, s'ocupa de la totalitat dels éssers.
-Contribueix a clarificar i millorar el propi món
-Ajuda a viure lliurement, a trobar el sentit de la vida
-Col·labora en la realització del projecte ètic comú de construir un món just i solidari.
(Paula Badia)
Preguntes clau UNITAT 1
1. Què és pensar?
Pensar és racionar, buscar un camí per arribar a on desitges, buscar solucions al problemes que se't plantegen.
2. Per a què serveix pensar?
Pensar et fa actuar d'una manera racional i permet solucionar problemes que tinguis.
3. Què passa quan algú no "pensa" el que diu o el que fa?
Normalment quan algú no pensa abans de fer una cosa pot actuar per impulsos i més tard, arrepentir-se del què hagi fet.
4. Quins són els elements necessaris per al pensament?
Els elements necessaris per al pensament són: la informació, les operacions, les regles, mètodes i criteris i una meta.
5. Què passa quan pensem sense mètode?
Que no adaptem la informació que tenim d'una manera entenedora.
Hem d'analitzar bé la informació que rebem i decidir seguint un criteri si és "bona" o "dolenta". Mirem si prové de fonts fiables i necessitem uns coneixements previs per identificar-ho.
8. Quin és el mètode per a pensar correctament que va idear el filòsof René Descartes?
El mètode de Descartes consisteix en seguir els següents passos quan pensem:
1- Evidència, 2- Anàlisi, 3- Sintesi, 4- Enumeració
9. Quina relació hi ha entre el pensament i el llenguatge?
Sense llenguatge no tindriem pensament, com va dir Wittgenstain: " Els límits del llenguatge són els límits del món." Per exemple, si tu no coneixes el nom d'un sentiment, no l'experimentaràs.
10. Quin mal ús es pot fer de la intel·ligència?
Estem fent un mal ús de la intel·ligència, per exemple, si la féssim servir per a idear un pla per a dur a terme un robatori, per a fer mal a algú altre, per aprofitar-nos d'algú...
11. Creus que "parlar" és "fer"?
Jo crec que si, ja que per el simple fet d'estar parlan, tu ja estàs fent alguna cosa. Per exemple, quan insultes a algú dient-li alguna paraulota alhora estàs "fent", ja que li has faltat al respecte.
12. Busca exemples de regles lògiques del pensament.
El Modus Tollens i el Modus Ponens.
13. Posa exemples d'activitats mentals que impliquin operacions, com ara relacionar, deduir o concloure.
En un experiment científic. Creem una hipòtesi, fem una experimentació per comprobar si és vertadera, i al obtenir els resultats els relacionem amb coneixements que ja teniem i concluim si l'hipòtesi era certa o no.
14. Quina relació hi ha entre els problemes i les preguntes?
A causa de fer-nos preguntes, surgeixen els problemes.
15. Explica quin procés mental lògic va seguir Fleming per descobrir la penicilina.
Va fer servir el mètode científic:
- Observació d'un fet
- Plantejament de preguntes
- Recerca d'informació
- Plantejament d'una hipòtesi
- Part experimental
- Obtenció i anàlisi dels resultats
- Verificació o no de la hipòtesi
16. Creus que es pot tenir "amor" al saber? Podem "enamorar-nos" del coneixement?
En la meva opinió crec que sí, a algu li pot apasionar molt saber coses noves i tenir coneixement. Tant fins el punt d'enamorar-se del saber.
17. Saps com s'anomena l'argument que defensa que una afirmació és vertadera simplement perquè la va dir o defensar el Sr. "X"? (el Sr. "X" és molt important) Hi estàs d'acord?
S'anomena Fal·làcia de l'autoritat. Jo no hi estic d'acord, ja que penso que encara que un argument el defensi algú important, no vol dir que sigui cert.
18. Què tenen en comú el pensament mític i el pensament màgic?
Que els dos es basen en la imaginació de l'home.
19. És la religió una forma de pensament mític o màgic?
És una forma de pensament mítica que va sorgir per a respondre el perquè d'algunes coses en el passat quan encara no tenien prous mitjans ni coneixements.
20. Quina diferència hi ha entre el pensament racional i el màgic o mític?
El pensament racional es basa en el logos mentre que el màgic i mític no.
Pensar és racionar, buscar un camí per arribar a on desitges, buscar solucions al problemes que se't plantegen.
2. Per a què serveix pensar?
Pensar et fa actuar d'una manera racional i permet solucionar problemes que tinguis.
3. Què passa quan algú no "pensa" el que diu o el que fa?
Normalment quan algú no pensa abans de fer una cosa pot actuar per impulsos i més tard, arrepentir-se del què hagi fet.
4. Quins són els elements necessaris per al pensament?
Els elements necessaris per al pensament són: la informació, les operacions, les regles, mètodes i criteris i una meta.
5. Què passa quan pensem sense mètode?
Que no adaptem la informació que tenim d'una manera entenedora.
6. Per què és important "tenir criteri"? Què passa quan no tenim criteri?
Tenir criteri ens fa veure les coses des del nostre punt de vista sense cap influència. Si no tenim criteri ens veiem envaïts per les opinions de l'altre gent i la nostre quedarà en segon pla.
7. Com es pot distingir la "bona" informació de la "dolenta"?Hem d'analitzar bé la informació que rebem i decidir seguint un criteri si és "bona" o "dolenta". Mirem si prové de fonts fiables i necessitem uns coneixements previs per identificar-ho.
8. Quin és el mètode per a pensar correctament que va idear el filòsof René Descartes?
El mètode de Descartes consisteix en seguir els següents passos quan pensem:
1- Evidència, 2- Anàlisi, 3- Sintesi, 4- Enumeració
9. Quina relació hi ha entre el pensament i el llenguatge?
Sense llenguatge no tindriem pensament, com va dir Wittgenstain: " Els límits del llenguatge són els límits del món." Per exemple, si tu no coneixes el nom d'un sentiment, no l'experimentaràs.
10. Quin mal ús es pot fer de la intel·ligència?
Estem fent un mal ús de la intel·ligència, per exemple, si la féssim servir per a idear un pla per a dur a terme un robatori, per a fer mal a algú altre, per aprofitar-nos d'algú...
11. Creus que "parlar" és "fer"?
Jo crec que si, ja que per el simple fet d'estar parlan, tu ja estàs fent alguna cosa. Per exemple, quan insultes a algú dient-li alguna paraulota alhora estàs "fent", ja que li has faltat al respecte.
12. Busca exemples de regles lògiques del pensament.
El Modus Tollens i el Modus Ponens.
13. Posa exemples d'activitats mentals que impliquin operacions, com ara relacionar, deduir o concloure.
En un experiment científic. Creem una hipòtesi, fem una experimentació per comprobar si és vertadera, i al obtenir els resultats els relacionem amb coneixements que ja teniem i concluim si l'hipòtesi era certa o no.
14. Quina relació hi ha entre els problemes i les preguntes?
A causa de fer-nos preguntes, surgeixen els problemes.
15. Explica quin procés mental lògic va seguir Fleming per descobrir la penicilina.
Va fer servir el mètode científic:
- Observació d'un fet
- Plantejament de preguntes
- Recerca d'informació
- Plantejament d'una hipòtesi
- Part experimental
- Obtenció i anàlisi dels resultats
- Verificació o no de la hipòtesi
16. Creus que es pot tenir "amor" al saber? Podem "enamorar-nos" del coneixement?
En la meva opinió crec que sí, a algu li pot apasionar molt saber coses noves i tenir coneixement. Tant fins el punt d'enamorar-se del saber.
17. Saps com s'anomena l'argument que defensa que una afirmació és vertadera simplement perquè la va dir o defensar el Sr. "X"? (el Sr. "X" és molt important) Hi estàs d'acord?
S'anomena Fal·làcia de l'autoritat. Jo no hi estic d'acord, ja que penso que encara que un argument el defensi algú important, no vol dir que sigui cert.
18. Què tenen en comú el pensament mític i el pensament màgic?
Que els dos es basen en la imaginació de l'home.
19. És la religió una forma de pensament mític o màgic?
És una forma de pensament mítica que va sorgir per a respondre el perquè d'algunes coses en el passat quan encara no tenien prous mitjans ni coneixements.
20. Quina diferència hi ha entre el pensament racional i el màgic o mític?
El pensament racional es basa en el logos mentre que el màgic i mític no.
21. Per quina forma de pensament et decantes personalment?
Clarament em decanto cap al racional, ja que no em crec res de bruixeria.
(Paula Badia)
TEXT 3: El mite de la caverna
Qui és el que vol tornar per alliberar els presoners de la caverna?
El primer pressoner que alliberen i ja ha surtit a l'exterior de la cova.
Quina és la reacció dels empresonats? Voldrien ser lliures o prefereixen restar esclavitzats?Prefereixen restar esclavitzats ja que amb la informació que poseeixen i des del seu punt de vista, si surts al exterior tornes amb els ulls malalts, ja que el que ha tornat després de tanta llum no veu bé dins les tenebres.Fins i tot és una reacció agressiva ja que l'alliberat els intentar rescatar i ells es tornen violents perquè no volen sortir al exterior.
És un text optimista o pessimista? Per què?
És un text pessimista, ja que apartir de la història de la cova ens mostra tot allò que ens podem perdre per ignorància. I qu no sóm tant diferents als homes de la caverna, perquè en el fons nosaltres mateixos vivim enganyats dins la nostra pròpia cova, i hem de ser valent i tenir coneixements per conseguir sortirnos-en.
Aquest text diu el mateix o el contrari del que deia Kant en el primer text? Explica què tenen en comú o quines diferències hi ha entre els dos textos
Els dos parlen sobre les limitacions que ens imposem els éssers humans a causa de la por. Per por no sóm capaços de pensar per nosaltres mateicxos, la minoria d'edat a la que és refereix en el primer text, per por sempre necesitem que algu ens indiqui si allò està bé o no, per por ens perdem coses increibles com la Llibertat. Ja que la por és una presso potser no tan visible com una cova però igual de ofegant.
Compara la situació dels presoners de la caverna amb la de les persones que coneixen la realitat a través de la televisió
Doncs que cap dels dos grups de persones esta veien la realitat tal i com és, sino que en veu una versió distorsionada d'aquesta,una versió que li han imposat i ells han acceptat com a bona, però que no els pemret percebre l'entorn que els envolta i de la qual s'han de deslliurar.
Està identificant Plató coneixement i llibertat? Raona la resposta.
Plató crea un binomi causa efecte entre el coneixement i la llibertat.Diu que sense el coneixement mai podrem posser ni arribar a la llibertat,ja que una persona ignorant no té les capacitats suficients per elegir, tenir criteri, escollir el seu propi camí, sinó que es deixa guiar per la multitud i aixo no és llibertat
(Aina Murcia)
El primer pressoner que alliberen i ja ha surtit a l'exterior de la cova.
Quina és la reacció dels empresonats? Voldrien ser lliures o prefereixen restar esclavitzats?Prefereixen restar esclavitzats ja que amb la informació que poseeixen i des del seu punt de vista, si surts al exterior tornes amb els ulls malalts, ja que el que ha tornat després de tanta llum no veu bé dins les tenebres.Fins i tot és una reacció agressiva ja que l'alliberat els intentar rescatar i ells es tornen violents perquè no volen sortir al exterior.
És un text optimista o pessimista? Per què?
És un text pessimista, ja que apartir de la història de la cova ens mostra tot allò que ens podem perdre per ignorància. I qu no sóm tant diferents als homes de la caverna, perquè en el fons nosaltres mateixos vivim enganyats dins la nostra pròpia cova, i hem de ser valent i tenir coneixements per conseguir sortirnos-en.
Aquest text diu el mateix o el contrari del que deia Kant en el primer text? Explica què tenen en comú o quines diferències hi ha entre els dos textos
Els dos parlen sobre les limitacions que ens imposem els éssers humans a causa de la por. Per por no sóm capaços de pensar per nosaltres mateicxos, la minoria d'edat a la que és refereix en el primer text, per por sempre necesitem que algu ens indiqui si allò està bé o no, per por ens perdem coses increibles com la Llibertat. Ja que la por és una presso potser no tan visible com una cova però igual de ofegant.
Compara la situació dels presoners de la caverna amb la de les persones que coneixen la realitat a través de la televisió
Doncs que cap dels dos grups de persones esta veien la realitat tal i com és, sino que en veu una versió distorsionada d'aquesta,una versió que li han imposat i ells han acceptat com a bona, però que no els pemret percebre l'entorn que els envolta i de la qual s'han de deslliurar.
Està identificant Plató coneixement i llibertat? Raona la resposta.
Plató crea un binomi causa efecte entre el coneixement i la llibertat.Diu que sense el coneixement mai podrem posser ni arribar a la llibertat,ja que una persona ignorant no té les capacitats suficients per elegir, tenir criteri, escollir el seu propi camí, sinó que es deixa guiar per la multitud i aixo no és llibertat
(Aina Murcia)
RESUM DELS DOS VÍDEOS DE "REDES"(La intel·ligència humana)
L'Eduard Punset ens guia durant aqests dos capituls entre diferents primats per aprofundir en la intel·ligència humana, ja que en aixo consisteix el mètode comparatiu.
Mètode comparatiu:Procediment que la ciencia utilitza per entendre i analitzar millor un fenòmen.Consisteix en buscar semblances,diferencies,analogies,punts en comú,etc entre els elements comparats. Al final d'aquesta analisi s'obté una comprensió,visió més global i complete.
La ment humana per ser estudiada es compara amb 3 elements:
-grans simis
-intel·ligència artificia
-intel·ligència extraterrestre
En aquest cas la compararem amb la intel·logència dels 4 grans simis. Per això el primatòleg MICHEL TOMASSELO diu: "No identificaremos los rasgos únicos de la mente humans hasta que no descubramos los rasgos en común con el resto de los primates"
Els 4 grans primats són: Els ximpanzes
Els orangutans
Els bonobos
Els goril·las
Segons ell la principal diferencia entre els primats i els altres primats es que la nostra intel·ligència es un conjunt d'acomulació de coneixements, no olvidem el que han aconseguit els nostres avantpassats.mentres que la intel·ligencia dels primats es més independent de cada individuo.El LLENGUATGE és el que permet que la nostra intel·ligència sigui acomolativa. Apart existeixen més diferencies i semblances com:
(Aina Murcia)
Text 1.Servir-se de la pròpia intel·ligència
Si, encara que no es refereix a la minoria d'edat fíisica o legal sinó que la defineix dient que la minoria d'edat es quan per falta de valor no sóm capassos de servir-nos de la nostra pròpia intel·ligència, sense un guia.Per tan la covardia es causada per aquesta falta de maduresa mental, que és independent de la edat real.
La minoria d'edat d'un infant, és culpable?
Segons Kant un és culpable de la seva minoria d'edat quan aquesta és causada per falta de decisió i valor no per la manca d'intel·ligència. Un infant encara no es suficientment intel·ligent per fer-se valer per ell sol ni te suficients coneixements per pendre decisions, per tant no es culpable de la seva minoria d'edat.
(Aina Murcia)
Està dient Kant que atrevir-se a pensar és demostració de minoria d'edat?
No, la reflexió de Kant diu justament el contrari, que si no ens atravim a pensar sóm menor d'edat tinguem l'edat que tinguem mentres que atravint-nos a pensar superem aquest pas.
(Aina Murcia)
QUE ÉS LA FILOSOFIA?
Filosofia. És un conjunt de 2 paraules gregues: filo (amor,desig) +sofia(coneixament ,saviesa)
1) Es pot tenir "amor" al saber?Podem "enamorar-nos" del coneixement?
No es que es pugui o no es pugui tenir amor al saber, si no que s'ha de tenir amor al saber.Fer-se preguntes i intentar buscar-ne les respostes. Això és l'ACTITUD FILOSÒFICA.El filòsof vool conèixer,saber,es fa preguntes en canvi qui no ho és es limita a creure el que li expliquen.
FRASE DE SOCRATES:Una vida sense filosofia no és una vida humana.
Socrates va ser el pare de la filosofia i creu que mai hem de ser deshonestos,traicionar,enganyar,saltar-nos els deures que la nostra ètica imposa.
Saps com s'anomena l'argument que defensa que una afirmació és vertadera simplement perquè la va dir o defensar el Sr. "X"? (el Sr. "X" és molt important) Hi estàs d'acord?
Quan creiem una argument perquè ho ha dit una persona important sense tenir en compte si és correcte o no s'anomena FAL·LÀCIA DE L'AUTORITAT, i és una deducció incorrecte ja que una afirmació potser verdadera o falsa, però no depent de qui ho diguui si no pel fets que la correboren.
Què diferencia la filosofia de les altres ciències?
LA ciencia i el metodes són un binomi , es adir que no pot existir la ciencia sense el mètode, la filosofia es tambe una ciencia, pero no utilitza el mètode científic si no que utilitza d'altres.
Es diferencia de les altres ciències perque la META DEL SABER de la filosofia es trobar el PERQUÈ de les coses.Per exemple:
La Física estudia com va sorgir l'Univers mentres que la Filosofia es pregunta per què va sortir l'Univers.
Els Filosofs aspiren a coneixr, a saber i a buscar la veritat per trobar la felicitat
s'estableix 2 binomis: FELICITAT-CONEIXAMENT
CONEIXAMENT-LLIBERTAT
FRASE SOCRATES: per fer el bé cal sortir de la ignorància
Aina Murcia
1) Es pot tenir "amor" al saber?Podem "enamorar-nos" del coneixement?
No es que es pugui o no es pugui tenir amor al saber, si no que s'ha de tenir amor al saber.Fer-se preguntes i intentar buscar-ne les respostes. Això és l'ACTITUD FILOSÒFICA.El filòsof vool conèixer,saber,es fa preguntes en canvi qui no ho és es limita a creure el que li expliquen.
FRASE DE SOCRATES:Una vida sense filosofia no és una vida humana.
Saps com s'anomena l'argument que defensa que una afirmació és vertadera simplement perquè la va dir o defensar el Sr. "X"? (el Sr. "X" és molt important) Hi estàs d'acord?
Quan creiem una argument perquè ho ha dit una persona important sense tenir en compte si és correcte o no s'anomena FAL·LÀCIA DE L'AUTORITAT, i és una deducció incorrecte ja que una afirmació potser verdadera o falsa, però no depent de qui ho diguui si no pel fets que la correboren.
Què diferencia la filosofia de les altres ciències?
LA ciencia i el metodes són un binomi , es adir que no pot existir la ciencia sense el mètode, la filosofia es tambe una ciencia, pero no utilitza el mètode científic si no que utilitza d'altres.
Es diferencia de les altres ciències perque la META DEL SABER de la filosofia es trobar el PERQUÈ de les coses.Per exemple:
La Física estudia com va sorgir l'Univers mentres que la Filosofia es pregunta per què va sortir l'Univers.
Els Filosofs aspiren a coneixr, a saber i a buscar la veritat per trobar la felicitat
s'estableix 2 binomis: FELICITAT-CONEIXAMENT
CONEIXAMENT-LLIBERTAT
FRASE SOCRATES: per fer el bé cal sortir de la ignorància
Aina Murcia
Que alimenta la intel·ligència? Els Problemes
Que alimenta la intel·ligència?
els problemnes son el principal motor de la intel·ligència. La gana i la sed han estimulat a la humanitat desde sempre per avansar tecnològicament i pode comatra-les, els problemes ens posen en una situació dificil on hem de fer ús del nostra enginy per sortir-nos-en.
La frase feta ho deixa ben clar: Ets més llest que la gana
Quina relació hi ha entre els problemes i lespreguntes ?
hi ha una relacio de CAUSE--> EFECTE, ja que els problemes provoquen que ens fem preguntes
Hi ha dos tipues de preguntes
-Les preguntes intel·ligents: són aquelles que permetren resoldre el problema, es adir les ben pesades que ens indiquen el camí a les respostes adeqüades.
-Les preguntes no intel·ligents:No ens permeten resoldre el problema.
IMPORTANT: Per resoldre els problemes em de formolar les preguntes adeqüades.
Exposa un exemple de problema en què t'hagis vist embolicat, i quines preguntes vas haver de formular per tal de resoldre'l.
Per exemple,fa uns dies vaig suspendre un examen, en un principi estava frustrada i no entenia perquè havia suspès, però em vaig obligar a pensar racionalment i a buscarne les causes.Per què havia suspès?Qe era el que no entenia o portava malament? i la pregunta més important, Què podia fer per què no tornes a passar?
Aquestes tres preguntes em van ajudar a buscar la solució al problema, i entendre que per unapart m'havia posat molt nerviosa i per altre part que si tenia problemes amb aquesta materia m'hi tindria que dedicar més.
Explica quin procés mental lògic va seguir Fleming per descobrir la penicilina.
Fleming va utilitzar un procès racional, el mètode hipotètic-deductiu,quan va veure que els bacteris no havien crescut on hi havia fongs,no va tirar-ho pensant que simplement havia sigut un error sino que es va senyir a seguir els passos, primer observar el fenomen, despres va formular una hipotesis sobre perque no havia crescut els bacteris i mes tard va comprovar-ho, i aixi va ser com va descubrir la penicilina. Però tot va ser gràcies a formular les preguntes correctes.Per què aquell fong ha impedit que creixin els bacteris?
( Aina Murcia)
els problemnes son el principal motor de la intel·ligència. La gana i la sed han estimulat a la humanitat desde sempre per avansar tecnològicament i pode comatra-les, els problemes ens posen en una situació dificil on hem de fer ús del nostra enginy per sortir-nos-en.
La frase feta ho deixa ben clar: Ets més llest que la gana
Quina relació hi ha entre els problemes i lespreguntes ?
hi ha una relacio de CAUSE--> EFECTE, ja que els problemes provoquen que ens fem preguntes
Hi ha dos tipues de preguntes
-Les preguntes intel·ligents: són aquelles que permetren resoldre el problema, es adir les ben pesades que ens indiquen el camí a les respostes adeqüades.
-Les preguntes no intel·ligents:No ens permeten resoldre el problema.
IMPORTANT: Per resoldre els problemes em de formolar les preguntes adeqüades.
Exposa un exemple de problema en què t'hagis vist embolicat, i quines preguntes vas haver de formular per tal de resoldre'l.
Per exemple,fa uns dies vaig suspendre un examen, en un principi estava frustrada i no entenia perquè havia suspès, però em vaig obligar a pensar racionalment i a buscarne les causes.Per què havia suspès?Qe era el que no entenia o portava malament? i la pregunta més important, Què podia fer per què no tornes a passar?
Aquestes tres preguntes em van ajudar a buscar la solució al problema, i entendre que per unapart m'havia posat molt nerviosa i per altre part que si tenia problemes amb aquesta materia m'hi tindria que dedicar més.
Fleming va utilitzar un procès racional, el mètode hipotètic-deductiu,quan va veure que els bacteris no havien crescut on hi havia fongs,no va tirar-ho pensant que simplement havia sigut un error sino que es va senyir a seguir els passos, primer observar el fenomen, despres va formular una hipotesis sobre perque no havia crescut els bacteris i mes tard va comprovar-ho, i aixi va ser com va descubrir la penicilina. Però tot va ser gràcies a formular les preguntes correctes.Per què aquell fong ha impedit que creixin els bacteris?
( Aina Murcia)
Que creien 3 grans filòsofs sobre el llenguatge?
L.Wittgenstein: Els límits del llenguatge són els límits del món
Ja que creia que sense llenguatge la nostra capacitat de pensar seria nula. Per tan tot alló que no coneixem que no hem anomenat, no controlem i no sóm conscients de la seva existència.
J.L.Austin: How to do things with words.
" Com fer coses amb paraules". En aquesta frase relacíona parlar amb fer, ja que diu com es poden fer coses parlan ( defineix el parlar com una acció).
Chomsky, Noam. “El lenguaje y los problemas del conocimiento”
En aquell llibre i altres Chomsky parla sobre el binomi entre el llenguatge i el pensament.
( Aina Murcia)
El Pensament Discursiu: Pensar és parlar
PREGUNTES CLAU:
Una persona que no coneix la paraula "Felicitat" pot ser feliç?
En un inici la majoria de la clase vam pensar que una persona podria ser feliç tot i no coneixer la paraula felicitat, perque el sentiment no és una paraula. Sería feliç sense ser conscient de que el que sent es "felicitat".
Però Ludwig Witgenstein no creia el mateix, ella pensava que el concient necesita el llenguatge, i que una persona no pot ser felíç si no en coneix la paraula.
Quina relació hi ha entre el pensament i el llenguatge?
Doncs que la raça humana pensa utilitzant el llenguatge, per tant com més desenvolupat sigui el nostre llenguatge major capacitat per pensar i reflexionar tindrem. Per això arrivem a la conclusió de que s'estableix un binomi entre el llenguatge i el pensament, on el llenguatge es la causa i el pensament l'efecte.
Quin mal ús es pot fer de la intel·ligència?
Si actuem sense criteri fem un mal ús de la nostra intel·ligència, si la utilitzem per accions com manipular els altres, i coses no adeqüades que poden causar problemes als altres i a un mateix,no n'estem fent un bon ús. Ja que s'ha d'utilitzar per obtenir coneixements i experiències que ens facin crèixer com a persones.
Creus que "parlar" és fer? Posa'n un exemple. (LUDWIG WITTGENSTEIN)
En un inici creia per parlar era molt diferent a fer, que era molt més fàcil parlar i prometre coses que no pas fer-les, però a clase vam parlar sobre el que pensava J.L.Austin, i deia que parlar era igual que fer i que podien tenir les mateixes consequències les paraules que les accions, ja que parlar es una acció, per tant parlar és fer.
( Aina Murcia)
dissabte, 13 de novembre del 2010
La blancaneus
ACTIVITAT:
Inventa una història o relat curt. En ella, cal que hi apareguin les 5 activitats que difineixen el pensament verbal: EXPRESSAR, DESCRIURE, EXPLICAR, JUSTIFICAR i PENSAR RACIONALMENT. Si no vols inventar-te la història, busca un relat curt publicat i fés amb ell la mateixa activitat.
EL CONTE DE LA BLANCANEUS I ELS SET NANS:
En un país molt llunyà hi vivia una bonica princesa anomenada Blancaneu, que tenia una madrastra, la Reina, molt vanitosa.
La madrastra preguntava al seu mirall màgic
- Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?
I el mirall contestava :
- Tu ets, oh Reina, la més bella de totes les dones.
I varen anar passant els anys. Un dia la Reina preguntà, com sempre, al seu mirall màgic:
- Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?
Però aquesta vegada el mirall va contestar:
- La més bella és Blancaneu.
La reina desconcertada li va dir al mirall: Com potser que existeixi una noia més bonica que jo en aquest regne?
Llavors la Reina, plena d'ira i d'enveja, va buscar un caçador i li ordenà:
- Emporta't Blancaneu al bosc, mata-la i com a prova d'haver realitzat el meu encàrrec, porta'm en aquest cofre el seu cor.
Però quan van arribar al bosc, el caçador sentí llàstima de la innocent jove i la va deixar fugir, substituint el seu cor pel d'un senglar.
Blancaneu, en veure's sola, va sentir por i plorà. Plorant i caminant passà la nit, fins que, a trenc d'alba, va arribar a una clar en el bosc i descobrí allà una casa preciosa.
Va entrar sense dubtar-ho. Els mobles eren petitíssims i, sobre la taula, hi havia set platets i set coberts diminuts. Va pujar a una habitació, que estava ocupada per set llitets. La pobre Blancaneu, esgotada desprès de caminar tota la nit pel bosc, va ajuntar tots els llitets i al moment es va quedar adormida.
Per la tarda van arribar els propietaris de la casa, set nans que treballaven en unes mines i que s'admiraren en descobrir a Blancaneu.
Llavors ella els explicà la seva trista història. Els nans suplicaren a la nena que es quedés amb ells i Blancaneu acceptà, es va quedar a viure amb ells i tots eren feliços.
Mentrestant, a palau, la Reina va tornar a preguntar al mirall:
- Mirallet, mirallet, qui és ara la més bella?
- Segueix sent-ho Blancaneu, que ara viu en el bosc a casa dels nans.
Furiosa i venjativa com era, la cruel madrastra es va disfressar d'innocent velleta i es dirigí cap a la caseta del bosc.
Blancaneu estava sola, perquè els nans estaven treballant a la mina. La malvada Reina va oferir a la nena una poma emmetzinada i quan Blancaneu li donà la primera mossegada, va caure desmaiada.
En tornar, ja de nit, els nans a casa seva, trobaren a Blancaneu estirada a terra, pàl·lida i quieta, cregueren que havia mort i li construïren una urna de cristall perquè tots els animals del bosc se'n poguessin acomiadar.
En aquell moment va aparèixer un príncep muntat sobre un majestuós cavall i només contemplar a Blancaneu va quedar enamorat d'ella. Va voler acomiadar-se'n besant-la i de sobte, Blancaneu va tornar a la vida, perquè el petó d'amor que li havia fet el príncep va trencar l'encanteri de la malvada Reina.
Blancaneu es casà amb el príncep i varen expulsar a la cruel Reina. I des d'aleshores tots visqueren feliços.
Expressar: Posar en paraules un conjunt de idees o sentiments.
Exemple: la reina desconcertada li va dir al mirall: Com potser que existeixi una noia més bonica que jo en aquest regne?
La reina expressa la seva ira i desconcert al enterar-se de que ja no és la més bonica del regne.
Descriure: Operació per explicar coses o fets de froma objectiva,exacte i completa.
Exemple: els mobles eren petitíssims i, sobre la taula, hi havia set platets i set coberts diminuts. Va pujar a una habitació, que estava ocupada per set llitets.
Descriu la casa dels set nans de forma objectiva sense implicar cap senitment o emoció al respecte.
Explicar: Aprofundir en les causes d'un fenomen.Transformar en paraules informació que retenim en la memòria.
Exemple: Llavors ella els explicà la seva trista història. Els nans suplicaren a la nena que es quedés amb ells i Blancaneu acceptà, es va quedar a viure amb ells i tots eren feliços.
La Blancaneus els i explica als set nans les causes que han provocat la seva situació actual.
Justificar: Donar els motius necessaris per convéncer als altres el perquè hem fet una cosa i no una altra.
Inventa una història o relat curt. En ella, cal que hi apareguin les 5 activitats que difineixen el pensament verbal: EXPRESSAR, DESCRIURE, EXPLICAR, JUSTIFICAR i PENSAR RACIONALMENT. Si no vols inventar-te la història, busca un relat curt publicat i fés amb ell la mateixa activitat.
EL CONTE DE LA BLANCANEUS I ELS SET NANS:
En un país molt llunyà hi vivia una bonica princesa anomenada Blancaneu, que tenia una madrastra, la Reina, molt vanitosa.
La madrastra preguntava al seu mirall màgic
- Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?
I el mirall contestava :
- Tu ets, oh Reina, la més bella de totes les dones.
I varen anar passant els anys. Un dia la Reina preguntà, com sempre, al seu mirall màgic:
- Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?
Però aquesta vegada el mirall va contestar:
- La més bella és Blancaneu.
La reina desconcertada li va dir al mirall: Com potser que existeixi una noia més bonica que jo en aquest regne?
Llavors la Reina, plena d'ira i d'enveja, va buscar un caçador i li ordenà:
- Emporta't Blancaneu al bosc, mata-la i com a prova d'haver realitzat el meu encàrrec, porta'm en aquest cofre el seu cor.
Però quan van arribar al bosc, el caçador sentí llàstima de la innocent jove i la va deixar fugir, substituint el seu cor pel d'un senglar.
Blancaneu, en veure's sola, va sentir por i plorà. Plorant i caminant passà la nit, fins que, a trenc d'alba, va arribar a una clar en el bosc i descobrí allà una casa preciosa.
Va entrar sense dubtar-ho. Els mobles eren petitíssims i, sobre la taula, hi havia set platets i set coberts diminuts. Va pujar a una habitació, que estava ocupada per set llitets. La pobre Blancaneu, esgotada desprès de caminar tota la nit pel bosc, va ajuntar tots els llitets i al moment es va quedar adormida.
Per la tarda van arribar els propietaris de la casa, set nans que treballaven en unes mines i que s'admiraren en descobrir a Blancaneu.
Mentrestant, a palau, la Reina va tornar a preguntar al mirall:
- Mirallet, mirallet, qui és ara la més bella?
- Segueix sent-ho Blancaneu, que ara viu en el bosc a casa dels nans.
Furiosa i venjativa com era, la cruel madrastra es va disfressar d'innocent velleta i es dirigí cap a la caseta del bosc.
Blancaneu estava sola, perquè els nans estaven treballant a la mina. La malvada Reina va oferir a la nena una poma emmetzinada i quan Blancaneu li donà la primera mossegada, va caure desmaiada.
En tornar, ja de nit, els nans a casa seva, trobaren a Blancaneu estirada a terra, pàl·lida i quieta, cregueren que havia mort i li construïren una urna de cristall perquè tots els animals del bosc se'n poguessin acomiadar.
En aquell moment va aparèixer un príncep muntat sobre un majestuós cavall i només contemplar a Blancaneu va quedar enamorat d'ella. Va voler acomiadar-se'n besant-la i de sobte, Blancaneu va tornar a la vida, perquè el petó d'amor que li havia fet el príncep va trencar l'encanteri de la malvada Reina.
Blancaneu es casà amb el príncep i varen expulsar a la cruel Reina. I des d'aleshores tots visqueren feliços.
Expressar: Posar en paraules un conjunt de idees o sentiments.
Exemple: la reina desconcertada li va dir al mirall: Com potser que existeixi una noia més bonica que jo en aquest regne?
La reina expressa la seva ira i desconcert al enterar-se de que ja no és la més bonica del regne.
Descriure: Operació per explicar coses o fets de froma objectiva,exacte i completa.
Exemple: els mobles eren petitíssims i, sobre la taula, hi havia set platets i set coberts diminuts. Va pujar a una habitació, que estava ocupada per set llitets.
Descriu la casa dels set nans de forma objectiva sense implicar cap senitment o emoció al respecte.
Explicar: Aprofundir en les causes d'un fenomen.Transformar en paraules informació que retenim en la memòria.
Exemple: Llavors ella els explicà la seva trista història. Els nans suplicaren a la nena que es quedés amb ells i Blancaneu acceptà, es va quedar a viure amb ells i tots eren feliços.
La Blancaneus els i explica als set nans les causes que han provocat la seva situació actual.
Justificar: Donar els motius necessaris per convéncer als altres el perquè hem fet una cosa i no una altra.
Exemple: Però quan van arribar al bosc, el caçador sentí llàstima de la innocent jove i la va deixar fugir, substituint el seu cor pel d'un senglar.
El caçador justifica no matar la Blancaneus perquè sent pena per la noia.
Pensament Racional: Els set nans pensen racionalment al compendre que la Blancaneus no pot viure pel seu compte al bosc perquè no està preparada i decideixen que visqui amb ells.
Aina Murcia
LA CAPUTXETA VERMELLA
Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica.La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la Caputxeta vermella.
Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l'altra banda del bosc, recomanant-li que no s' entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop.
Caputxeta va recollir el cistell amb pastissos i es va posar en camí. la nena havia de travessar el bosc per a arribar a casa de l' àvia, però no li feia por per què allà sempre trobava molts amics : els ocells, esquirols, ...
De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.
- On vas, nena? - li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.- A casa de l' àvia - li va dir la Caputxeta.
- No és lluny ... - va pensar el llop per a ell mateix, girant-se.
Caputxeta va posar el seu cistell a l' herba i es va entretenir agafant flors : - El llop se n' ha anat - va pensar -, no tinc res a témer. L' àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.
Mentrestant, el llop se 'n va anar a casa de l' àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era Caputxeta.
El llop va devorar a l' àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. no va haver d' esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.
La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.
- Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens!
- Són per a veure't millor - va dir el llop tractant d' imitar la veu de l' àvia
- Àvia, àvia, quines orelles més grosses que tens!
- Són per sentir-te millor - va seguir dient el llop.
- Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!
- Són per a ... menjar-te millor! - i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l' àvia
Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l' àvia, i creient endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot anava bé a casa de l' àvia. Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava.
El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L' àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!
Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estanc pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l' estany de cop i es va ofegar.
La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D'ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.
Expressar: La caputxeta vermella ha de portar uns pastissos a la seva avia i tenia que passar pel bosc on hi havia el llob ferotge.
Descriure: Quan el llop s’acosta a la caputxeta i li pregunta a on va i ella li diu que va a casa de l’avia.
Explicar: El llop va devorar a l' àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. no va haver d' esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.
Justificar: Ella no tenia por del llop ferotge.
Pensar racionalment: El caçador i el segador van a veure que pasa dins de casa de l’avia i al veure que el llop s’havia menjat la caputxeta i l’avia i li omplen la panxa amb pedres.
Per Alex Arellano Roldan i Paula Badia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)