Depèn l'existència del pensament conscient?

Descartes va dir en el seu moment Cogito ergo summ( Penso per tant existeixo).Entenia el pensament conscient com l'únic indici del qual ens podiem fiar per creure que existiem.Per tant l'existència depenia del pensament,no necessàriament hem d'estar pensant en aquell moment, quan somien no tenim un pensament conscient.Mentres que una altra persona pensés amb nosaltres ja existiem, la nostra existència ha de ser coneguda per un altre per ser real. Per aixo descartes creia en la presència d'un ésser poderós que pogues pensar en tots els èssers humans, i aixi verifiques la nostra existència,Dèu.Però si anul·lem l'existència d'aquest èsser superior que passa?.Si ningú pensa amb nosaltres deixem d'existir durant minuts ,hores?Els èssers vius sense pensament conscient que encara no han sigut descoberts per un pensament conscient no existèixent?Potser nosaltres no sóm conscients de la seva existència però això no l'anul·la, per molt que estigui contradint  una veritat considerada quasi absoluta per no dir dogmàtica com el Cogito ergo summ.Però en realitat Cogito ergo summ és correcte només podem tenir en compte el pensament com a la proba de la nostra existència.Amb el que no estic d'acord ,tot i que filosòficament està acceptat i es creu correcte per grants filòsofs que segurament saben molt més que jo,és amb el fet de que l'existència depent del pensament conscient.Per què això seria com dir que la Terra depent dels èssers humans per existir, i que abans de la nostra presència no existia perquè no hi hauria nigú amb pensament conscient per corraborar-ho, i això és sincerament molt egocèntric


(Aina Murcia)

L' existencia depèn del pensament concient?

Jo crec que l'existencia no depèn del pensament concient, ja que tot i que quan tú no estas concient, per exemple estàs dormint, tu no saps que existeixes, ni que estas viu. En canvi una persona que estigui concient et pot estar veient, per tant segueixes existint. Per tant podríem dir que no per no ser concient i estar pensant, deixes d' existir, simplement és que tu en aquests instants no ho pots saber. Pero aixó no et fa inexistent, ja que de cara a la resta del món hi segueixes siguent.


Clara Arnauda

"L'existència depèn del pensament conscient?"

Crec que aquesta frase debatuda a classe és certa, ja que per que una cosa existeixi algú altre o ella mateixa (si és capaç de fer-ho) ha de ser conscient de la seva existència. Tal com va dir Descartes, nosaltres, les persones, tenim la seguretat que existim perquè pensem ("Cogito, ergo sum"). No obstant, l'existir no sempre implica saber pensar, però sí que està fortament relacionat amb que hi hagi consciència pròpia o aliena amb la cosa existent. Per exemple, una planta no pensa, però sí existeix perquè els éssers humans tenim consciència i afirmem que és real o si ens imaginéssim que una persona està sola al món, mentre està desperta ella pensa per sí mateixa i no li fa falta ningú més per provar la seva existència; mentre dorm, en canvi, entra en estat d'inconsciència i, per tant, deixa d'existir per unes hores.

També m'ha servit per inclinar-me en aquesta posició el fet de plantejar-me que segurament, en el cas dels humans, hi ha molts fenòmens i coses que són reals però que els nostres coneixements de moment no han sapigut descobrir i per nosaltres no existeixen, i és llavors quan aquesta frase em contesta de forma inmediata, ja que depenent dels límits de la consciència, la nostra realitat variarà, ja sigui més o menys propera a la veritat.

(Laura Moya)