Crec que aquesta frase debatuda a classe és certa, ja que per que una cosa existeixi algú altre o ella mateixa (si és capaç de fer-ho) ha de ser conscient de la seva existència. Tal com va dir Descartes, nosaltres, les persones, tenim la seguretat que existim perquè pensem ("Cogito, ergo sum"). No obstant, l'existir no sempre implica saber pensar, però sí que està fortament relacionat amb que hi hagi consciència pròpia o aliena amb la cosa existent. Per exemple, una planta no pensa, però sí existeix perquè els éssers humans tenim consciència i afirmem que és real o si ens imaginéssim que una persona està sola al món, mentre està desperta ella pensa per sí mateixa i no li fa falta ningú més per provar la seva existència; mentre dorm, en canvi, entra en estat d'inconsciència i, per tant, deixa d'existir per unes hores.
També m'ha servit per inclinar-me en aquesta posició el fet de plantejar-me que segurament, en el cas dels humans, hi ha molts fenòmens i coses que són reals però que els nostres coneixements de moment no han sapigut descobrir i per nosaltres no existeixen, i és llavors quan aquesta frase em contesta de forma inmediata, ja que depenent dels límits de la consciència, la nostra realitat variarà, ja sigui més o menys propera a la veritat.(Laura Moya)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada