Depèn l'existència del pensament conscient?

Descartes va dir en el seu moment Cogito ergo summ( Penso per tant existeixo).Entenia el pensament conscient com l'únic indici del qual ens podiem fiar per creure que existiem.Per tant l'existència depenia del pensament,no necessàriament hem d'estar pensant en aquell moment, quan somien no tenim un pensament conscient.Mentres que una altra persona pensés amb nosaltres ja existiem, la nostra existència ha de ser coneguda per un altre per ser real. Per aixo descartes creia en la presència d'un ésser poderós que pogues pensar en tots els èssers humans, i aixi verifiques la nostra existència,Dèu.Però si anul·lem l'existència d'aquest èsser superior que passa?.Si ningú pensa amb nosaltres deixem d'existir durant minuts ,hores?Els èssers vius sense pensament conscient que encara no han sigut descoberts per un pensament conscient no existèixent?Potser nosaltres no sóm conscients de la seva existència però això no l'anul·la, per molt que estigui contradint  una veritat considerada quasi absoluta per no dir dogmàtica com el Cogito ergo summ.Però en realitat Cogito ergo summ és correcte només podem tenir en compte el pensament com a la proba de la nostra existència.Amb el que no estic d'acord ,tot i que filosòficament està acceptat i es creu correcte per grants filòsofs que segurament saben molt més que jo,és amb el fet de que l'existència depent del pensament conscient.Per què això seria com dir que la Terra depent dels èssers humans per existir, i que abans de la nostra presència no existia perquè no hi hauria nigú amb pensament conscient per corraborar-ho, i això és sincerament molt egocèntric


(Aina Murcia)