Propietaris del blog: Alex Arellano, Clara Arnauda, Paula Badia, Laura Moya i Aina Murcia

dimecres, 27 d’abril del 2011

DEFININT L'ÉSSER HUMÀ

1.       Què és el que fa de l’ésser humà un animal diferent?

L’aspecte principal que fa a l’ésser humà diferent és la seva capacitat de racionalitzar o pensar, és a dir, de la facultat que li permet conèixer i pensar, aprendre una llengua i exercir-la, jutjar i actuar segons uns principis determinats. D’aquesta manera la racionalitat humana es converteix en una manera de descriure el que som, ja que si som animals racionals, es dedueix que hem de viure racionalment.
 També ens identifica el fet de que necessitem relacionar-nos amb els altres (societat) per existir. Volem trobar un sentit a la nostra vida i saber qui som, d’on venim, a què podem      aspirar i què ens espera més enllà de la vida.
Quan diem que l’ésser humà és un ésser lliure ens estem referint a que posseeix llibertat interna: poder elegir davant una situació, una opció o una altra, en contraposició a la conducte animal que no té elecció ja que actuen seguint els instints.
Concloent els quatre aspectes en que l’ésser humà es diferencia dels altres animals són: és un ésser racional, social, lliure i per tant moral i metafísic.

2.      Pensa en situacions en les que tinguem comportaments animals.

Normalment actuem instintivament com animals quan ens trobem amb situacions extremes. Un exemple podria ser trobar-nos en un edifici cremant-se amb altre gent i instintivament, deixant de banda la moral humana (perquè som envaïts per la por), actuem sense pensar abans el que fem o, inclús, perjudicant als demés, ja que l’únic que ens importa en aquell moment és en la nostre supervivència i benestar.
L’atracció sexual seria un altre cas, no està fonamentada en cap raó i és simplement física. Quan algú ens atrau sexualment no en coneixem les raons específiques, l’únic que tenim clara és l’atracció existent.
L’agressivitat és també un comportament ben animal, cap raó fonamentada ens portaria a fer mal a altres persones, és simplement una manera de demostrar que som més forts i poderosos que l’altre.

3.      Pensa en comportaments d’animals que els facin semblar humans.

L’altruisme que trobem en algunes espècies animals, com per exemple una manada de llops, ens fa pensar en un comportament humà per el fet de viure en societat i ajudar-se uns als altres.
L’amor i protecció que una mare dóna al seu fill, com una mare ossa a la seva cria, és el mateix que una mare humana ofereix al fill.
Com a similitud negativa humana podríem trobar el cas d’una manada de lleons, on el mascle domina a la resta de la manada, femelles i cries, i viu a expenses de la resta ( li porten menjar, cuiden les cries...). Estaríem parlant d’un cas injust i dominància masculina igual que passa en algunes societats humanes avui dia.

4.     Què volem dir quan afirmem que som animals racionals?

Davant una pregunta o dubte, intentem solucionar-lo, així com els problemes que se’ns presenten a la vida. I com ho fem? Utilitzant la raó, és a dir, pensant de manera ordenada, lògica i donant arguments creïbles i demostrables. Actuem més per sentit comú que per impulsos. Gràcies al llenguatge podem pensar i ser racionals. Creiem que res passa per casualitat sinó que darrere de tot hi ha un fonament lògic.

5.      Si la dignitat ens fa humans, com definiries la dignitat humana?

La dignitat és una característica de l’ésser humà que ens fa capaços de ser els “amos de les nostres pròpies accions”. Ens fa ser autònoms i en conseqüència som subjectes lliures. Serà un ésser humà digna només aquell que sàpiga i pugui governar-se a si mateix, i que sempre respecti la dignitat dels demés. Li confereix a les persones uns drets per el simple fet de ser persones i atenta contra els qui veuen a les persones com a mitjans i no com a fins.

6.     Pensa en situacions exemplars que mostrin una vida digna i una vida indigna.

Una persona amb una vida digna seria aquella que té accés a uns drets bàsics que es respecten en la seva societat com la possibilitat de gaudir d’una educació i que aquesta sigui igualitària per a tothom, disposar d’un lloc per viure, d’un plat a taula cada dia, d’uns mínims d’encobriment sanitari, poder viure honradament de la feina, sense arribar a ser esclau d’aquesta. Una vida digne no només implica respectar els drets individuals de cadascú sinó que també significa respectar els dels demés, així que no tan sols tenim drets sinó que també deures. No seria digne exigir sense complir però tampoc ho seria complir i després veure injustícies.
Trobaríem un exemple de vida indigna en una guerra, on els drets humans són violats i queden en segon pla perquè uns quants s’enriqueixin a costa seva. Es passa gana, no tens cap garantia de vida i sobretot és indigne ja que l’home utilitza a un altre home per al seu benefici sense importar la pèrdua.

7.      Llegeix els dos textos que segueixen i extreu les idees principals. Relaciona’ls amb la definició d’ésser humà.

El text 1 ens parla del treball imprescindible que fa la consciència per poder definir el que ens envolta i el que som. Segons els filòsofs idealistes tot el que percebem amb els sentits i que diem que és real està produït per la consciència, és a dir, que l’absència de consciència significa l’absència de ser. Amb això volem dir que, per exemple, quan ens desmaiem desapareixem per un moment de la realitat i el món que ens envolta. I que quan som conscients sempre som conscients d’alguna cosa, mai pot estar buida excepte quan ens desmaiem, els somnis o la mort.
D’altre banda la consciència també ens permet conèixer-nos i fer-nos un retrat psicològic de nosaltres mateixos: identificar-nos dins d’un col·lectiu i establir una pròpia visió de nosaltres mateixos. Per exemple un autista que viu sense relacionar-se am el món no pot construir-se aquesta imatge d’ell mateix perquè no té la possibilitat de saber qui és. 
El segon text d’altre banda ens planteja una manera en què va ser tractat l’home fa uns anys, qüestionant si se’l podia considerar home en les condicions en que estava sotmès. Se’l feia sevir com a objecte,  inclús ni se’l nombrava pel seu nom propi sinó amb un número que li havien adjudicat. Els que ja no servien els aniquilaven per a deixar lloc als encara joves i forts que al cap del temps acabarien també morts.


ESQUEMA:
Concepcions filosòfiques de l'ésser humà

NOTÍCIA RELACIONADA:
Com que hem fet un video manifestant el gran nombre d'injústicies i la forma de vida que tenim actualment, que ens priven de llibertats bàsiques i ens influencien sense adonar-nos-en hem adjuntat una notícia de violència de genere.