Jo sóc idealista

Podriem mirar la definició de idealisme des de dos visions diferents, una més objectiva i una altre més subjectiva i trobu que estic d'acord amb les dos.De forma objectiva definiriem l'idealisme com una teoria que creu que la realitat no és tal i com la veiem sino que es troba modificada per la nostre activitat cognitiva. I seria del tot correcta , ja que avui en dia podem demostrar que la realitat que observem no és la "verdadera",la nostra visio no és tan perfecta i només sóm capasos d'enfocar una part del nostre camp visual .La resta realment la veiem borrossa i amb blanc i negre, és el nostre subconsient que modifica la imatge que nosaltres veiem "omplin" els espais de visio defectuosos.Per tant la realitat que estem veien és falsa,és en si mateix una ironia.El cervell humà és increiblement complex i no podem afirmar que creiem realment en el que estem veien perquè amb molta segureta serà una il·lusió creade pel nostre subconsient.Si definim l'idealisme de forma més subjectiva ens adonem que la humanitat és una societat,una espècie, totalment idealista per molt que Aristòtil afirmés el contrari.Sense cap intenció de desmentir la opiniò d'un gran filòsof ja que no tinc suficients coneixements per creure que la meva opinió és millor, crec que els humans amb la memòria històrica i els coneixaments que poseïm no podem centrar-nos només en el que veuen els nostres ulls.Nosaltres apranem ,memoritzem i estudiem l'entorn i és aquesta cultura el que impedeix que la nostra realitat sigui només la qe persep els nostres sentits.Tenim coneixements de biologia per tan sabem que l'aigua està formada per mol·lècules de hidrogen i d'oxigen ,per molt que no els veiem creiem en la seva existència, per tant sóm idealistes.No puc afirmar però que tota la raça humana és idealista ,només puc afirmar que ho sóc jo.Per tant,sóc idealista



(Aina Murcia)

EN QUÈ CONSISTEIX LA "FILOSOFIA DEL DEPÈN"?

La “filosofia del depèn”, tal com l’anomena Terricabras, consisteix en la búsqueda de veritats existents però que es veuen condicionades per les circumstàncies concretes de cada moment (factors històrics), que calen ser vistes i analitzades correctament.  Es tracta, doncs, d’una filosofia crítica, situada al mig dels dogmatistes i escepticistes, que creu que les veritats són una creació humana, i com a tals, evolucionen a mida que ho fem nosaltres.

(Laura Moya)

Jo sóc idealista

Jo em considero bastant idealista, tot i que crec que les coses són molt millor si les pots veure tu amb els teus propis ulls, com en el cas de l'ampolla comentat a classe, però també crec que no perque no vegis una cosa, aixó signifiqui que no existeixi, ja que sinó tindriem un coneixement molt limitat, en quant a les coses que van més allà del nostre camp de visió, ja siguin coses microscópiques, com coses molt llunyanes.

Clara Arnauda

Jo sóc REALISTA

Recolzo les idees d'Aristòtil ja que per exemple, una ampolla, seguint l'exemple de classe, la podem veure i tocar i per tant podem afirmar que forma part de la realitat. A partir d'aqui ho estudiem per tal d'establir un coneixement sobre allò i, llavors, associar-hi un concepte.

Paula Badia

JO SÓC IDEALISTA

Després d'haver reflexionat, i d'entendre ben bé les concepcions antagòniques (realisme i idealisme) respecte l'existència de les coses, em convencen més els arguments de l'idealisme de Kant, ja que si només tinguéssim en compte el que perceben els nostres sentits (que són limitats), ens aferraríem a una realitat incompleta. Quan estem en una habitació veiem parets, mobles, etc., però no veiem els àtoms i la gran quantitat de diminutes partícules que la formen. No obstant, sabem que existeixen, pertanyen al Món 1 de Popper; mentre que el que ens sembla veure a tots nosaltres és el resultat d'una creació intersubjectiva que s'ha fet la humanitat sencera (Món 3 de Popper).

Per tant, no fa falta veure o percebre una cosa directament per provar la seva existència, però s'han de tenir uns coneixements posteriors per relacionar el que captem amb el que no i hem d'assumir que també ens trobem envoltats de molts aspectes que no som capaços de veure.

(Laura Moya)