
Després d'haver reflexionat, i d'entendre ben bé les concepcions antagòniques (realisme i idealisme) respecte l'existència de les coses, em convencen més els arguments de l'idealisme de Kant, ja que si només tinguéssim en compte el que perceben els nostres sentits (que són limitats), ens aferraríem a una realitat incompleta. Quan estem en una habitació veiem parets, mobles, etc., però no veiem els àtoms i la gran quantitat de diminutes partícules que la formen. No obstant, sabem que existeixen, pertanyen al Món 1 de Popper; mentre que el que ens sembla veure a tots nosaltres és el resultat d'una creació intersubjectiva que s'ha fet la humanitat sencera (Món 3 de Popper).
Per tant, no fa falta veure o percebre una cosa directament per provar la seva existència, però s'han de tenir uns coneixements posteriors per relacionar el que captem amb el que no i hem d'assumir que també ens trobem envoltats de molts aspectes que no som capaços de veure.
(Laura Moya)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada