A mida que ens anem fent grans anirem veient que les coses no són blanques o negres, no són "sis" i "nos", sinó que sempre hi ha un "depenent" o un "fins a un cert pun" pel mig, i el multiculturalisme no n'és una excepció.
Trobo que el retrobament de diverses cultures dins d'un pais afavoreix a la riquesa de coneixement de tots els seus habitants. Descobrir altres maneres d'enfocar i veure la vida en general, així com de compartir les nostres pròpies, ens ajuda a construir el nostre criteri i el rumb dels nostres dies. Ara bé, cadascú és lliure de viure com millor li sembli, sense ser pressionat ni pressionar a ningú a que s'adapti tant si com no a unes determinades idees. Però la nostra llibertat acaba quan comença la del veï, així que tampoc tenim el dret de fer sempre el que volguem i com ho volguem. Tenim el deure també de acomplir certes normes ètiques, per a tothom sense distincions, per que sigui possible la conviència entre les persones.
El multiculturalisme, doncs, es basa en el mutu respecte i tolerància envers els altres. Però és aquí on comença la polèmica. Hem de ser tolerants, però fins a quin punt? I aquest límit són els Drets Humans. Mentre no atempti contra els drets fonamentals de cada individu, crec que el multiculturalisme és senyal de progrés.
D'altra banda, aquests drets que un individu adquireix pel sol fet de néixer han de ser respectats en les comunitats on arriba o s'estableix. És a dir, si ha de renunciar a l'ablació de les seves filles, perquè l'ablació és un atemptat a la integritat de dona, també disposa dels drets de la cultura a la qual arriba: no pot ser explotat econòmicament per ser estranger o ha de disposar de tots els beneficis de la nova societat. És a dir, un immigrant quan arriba a un nou pais, ha de ser acceptat però ell també s'hi ha d'integrar
De cap manera no es poden tolerar costums que atempten contra els drets humans o dels animals, físicament i psicològica. Perquè costum i cultura no sempre són el mateix; moltes vegades resulten antiètics.
Així que per sobre de la religió, les costums, i fins i tot la cultura de cadascú, miremnos com a iguals i no com a estranys, i sobretot, apliquem-nos la Regla D'or, que mai falla: "no facis als altres el que no t'agradaria que et fessin a tu."
(Laura Moya)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada