Propietaris del blog: Alex Arellano, Clara Arnauda, Paula Badia, Laura Moya i Aina Murcia

dissabte, 6 de novembre del 2010

1.1.2 El Pensament Discursiu: Pensar és parlar

"Els límits del llenguatge són els límits del món"
LUDWING WITTGENSTEIN.
PREGUNTES CLAU:
1) Imaginem que una persona no coneix la paraula "felicitat". Pot ser feliç aquesta persona?
Crec que podria ser feliç, però sentirà aquest estat de manera inconscient i sense saber ni atriburi-hi la paraula "felicitat", que no es més que una etiqueta per descriure aquesta sensació humana. Potser per necessitat, s'inventaria una paraula que per ella simbolitzés la felicitat.
2) Quina relació hi ha entre el pensament i el llenguatge?
El pensament i el llenguatge són un binomi inseparable i tenen una relació causa-efecte. Sense el llenguatge, el nostre pensament seria nul.
3) Quin mal ús es pot fer de la intel·ligència? Posa'n exemples.
Un mal ús constant de la intel·ligència que s'ha fet al llarg de la història són, per exemple, els conflictes bèl·lics, ens els quals els seus líders o responsables d'haver-lo provocat han sigut capaços de manipular a persones per pur interès pròpi i per beneficiar-se només ells, però s'han deixat emportar per valors negatius. Una intel·ligència que té com a conseqüència principal el dolor de gent innocent està molt mal utilitzada.
4) Creus que "parlar és "fer"?
Crec que el conjunt de "parlar" i "fer" si que podria definir-nos com a persones, però les dues paraules per separat no són la mateixa cosa. Podem tenir molt clar i parlar dels objectius i reptes que volem assolir, o bé dels somnis que aspirem a que es compleixin però que després les paraules se les emporti el vent i no fem el pas següent que és el de "actuar". I es que per poder fer aquest pas fa falta una tercera cosa: la voluntat d'intentar, per molt difícils que puguin ser aquelles metes.
Per altra banda, podem dir que "parlar"="fer" en un altre sentit.
Per exemple: quan s'insulta a algú no només es "parla" dient-li , sinó que també estem "fent l'acció" de faltar al respecte.
(Laura Moya)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada