1) Què tenen en comú el pensament mític i el pensament màgic?
Tant en un com en l'altre intervenen forces o fenòmens sobrenaturals, sense tenir en compte les lleis de la natura. I també tenen en comú el fet en que ambdós apareixen a l'origen de totes les cultures i que es basen en la imaginació.
2) Quina és la pervivència d'aquestes formes de pensament? Segueixen vigents en l'actualitat?
El mite i la màgia han persistit fins a l'actualitat durant 80.000 anys, transmetent-se oralment, de generació en generació. Al nostre Occident, el pensament màgic encara es presenta en forma de: pseudociències, ocultisme, esotisme... i un bon exemple de mite que seguim conservant és la religió.
3) És la religió una forma de pensament mític o màgic?
La religió és un mite, ja que intenta explicar la realitat en la que intervenen uns Déus o forces superiors que els humans han de respectar i glorificar perquè són sagrats i si no els obeeixen, fins i tot, els poden castigar. En la religió, l'home està sota la mirada de Déu.
4) Quina diferència hi ha entre el pensament racional i el màgic o mític? Segueixen la mateixa lògica? Es pot acceptar racionalment la bruixeria?
Mentre que els pensaments mítics i màgics no atenen a les lleis de la natura ni sotmeten les seves idees i creences a un procés de comprovació, sinó que existeix l'arbitrarietat, el pensament racional considera que els fenòmens naturals succeeixen per necessitat i intenten donar arguments que justifiquin els seus principis, sempre basats en la lógica i la investigació. Per tant, no es pot acceptar la bruixeria com a doctrina racional (perquè no aporta fonaments lògics).
5) Per quina forma de pensament et decantes personalment?
Sense pensar-m'ho dues vegades, em decanto pel pensament racional perquè crec que per afirmar o donar a conèixer un fet, primer s'ha de demostrar, i perquè les coses no passen perquè sí o perquè és la voluntat d'un ésser que és producte de la nostra imaginació, sinó que tot té una explicació lògica.
6) Explica una superstició que tinguis i analitza-la des del punt de vista racional.
La meva mare sempre m'ha dit "No deixis el bolso al terra que se'n van els diners!" i potser per això sóc cuidadosa alhora de deixar el meu bolso, malgrat que sé que aquesta superstició no té cap ni peus perquè els diners no tenen cames i si desapareixen és degut a que algú els ha robat. Però tan es poden robar amb el bolso al terra com amb el bolso al pròpi braç.
(Laura Moya)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada