EDUARD PUNSET.
Emocions, idees, temors, desitjos, espiritualitat… i tants altres aspectes de la nostra vida que ens caracteritzen com a éssers humans depenen de les complexíssimes operacions del nostre cervell. Quan ens interroguem sobre nosaltres mateixos, són moltes les preguntes que sorgeixen: és l'ànima el resultat de reaccions químiques i elèctriques, tan sols?, depèn un aspecte tan rellevant de la nostra existència com l'amor d'unes meres connexions neuronals? Som un cervell o tenim un cervell?
Jo crec que tu ets el teu cervell. Allà dins està tot, pensaments i emocions. Hi ha una part del cervell per a cada cosa i, com diu Eduard Punset, fins i tot l'ànima té la seva seu al cervell. Quan el cervell falla aquella persona deixa de ser ella. Encara viu, encara duu el mateix nom, encara interactua, (mira, veu, menja, dorm, es queixa…) però no té res a veure amb allò que era abans. Si es fa malbé el cervell, queda una vida que no és d’aquella persona. Si que es veritat que ser una persona és un conjunt de: tenir un cos, tenir un cervell, tenir una ànima... Però l'essència de la nostra persona, el nostre "yo" interior està amagat en el cervell.
Si alguna cosa em costa de creure d'aquest tema és que, com he dit abans, sentiments tan importants com l'amor depenguin només de reaccions químiques i connexions neuronals. Trobo que hi ha alguna cosa més que hi pren paper, però també penso que, sigui el que sigui, també està dins el cervell.
(Laura Moya)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada