Propietaris del blog: Alex Arellano, Clara Arnauda, Paula Badia, Laura Moya i Aina Murcia

dissabte, 6 de novembre del 2010

1.2 El pensament, els problemes i els sabers

PREGUNTES CLAU:

1) Quina relació hi ha entre els problemes i les preguntes?

La relació que hi ha entre els problemes i les preguntes és de causa-efecte, respectivament. Formulem els problemes en forma de preguntes, i només aquelles que siguin intel·ligents i adequades poden arribar a resoldre aquests problemes.

2) Exposa un exemple de problema en què t'hagis vist embolicat, i quines preguntes vas haver de formular per tal de resoldre'l.

Un dia que anava de compres amb una amiga en un centre comercial, ella va perdre el moneder, però se'n va adonar quan ja havíem passat per diverses botigues. Vaig ajudar-la a buscar-lo, així que el primer que li vaig preguntar va ser si havia mirat bé al bolso o a les bosses que duiem. Però el moneder no hi era. Després vaig pensar: "Li hauran robat, o bé l'ha perdut en alguna botiga?" Vam considerar primer la segona opció. I abans de buscar enlloc, vam fer una llista de totes les botigues en les que havíem entrat (Per on hem passat?).
A cada botiga on anávem li preguntávem a les dependentes si per casualitat havíen vist un moneder Tous, estampat i de tons grisos i alilats, però totes ens deien que no n'havíen vist cap. La meva amiga estava desesperada perquè si li haguéssin robat, la cosa seria mes greu. Però li vaig demanar que es tranquilitzés i li vaig preguntar si en aquell centre hi havia un lloc d'objectes perduts. Ella tampoc ho sabia, de manera que vam anar a preguntar-ho a Informació. Allà ens van dir que si que hi era, just al costat de l'entrada principal i hi vam anar corrent.

Quina cara de felicitat va posar la meva amiga quan el d'objectes perduts li va donar el moneder! Ara encara li recordo i es posa a riure, però en aquell moment estava molt preocupada i, fins i tot, ja assumia que no el tornaria a veure mai més. Però gràcies a la constància i a la formulació de les preguntes anteriors vam aconseguir arribar fins a ell.

3) Explica quin procés mental lògic va seguir Fleming per descobrir la penicilina.

Fleming va utilitzar el Mètode Científic (o Mètode Hipotètico-deductiu) per descobrir la penicilina, que consta de les següents parts:
OBSERVACIÓ: Fleming va fixar-se en que en una de les plaques dels bacteris que estudiava no havien crescut bacteris en una zona contaminada per fongs.
FORMULACIÓ DE PREGUNTES: Es va preguntar, doncs, per què aquell fong havia impedit el creixement dels bacteris.
Després va seguir els passos següents: ENUNCIACIÓ D'UNA HIPÒTESI, EXPERIMENTACIÓ i CONCLUSIÓ i va donar lloc al naixement de la penicilina, considerada un dels descobriments més importants de la medicina. Per això va ser tan importan que Fleming es formulés aquella pregunta, i no pas que hagués llençat la mostra observada, sense haver-li donat cap importància.
(Laura Moya)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada