Propietaris del blog: Alex Arellano, Clara Arnauda, Paula Badia, Laura Moya i Aina Murcia

dissabte, 6 de novembre del 2010

El conte de la caputxeta vermella

ACTIVITAT:

  1. Inventa una història o relat curt. En ella, cal que hi apareguin les 5 activitats que difineixen el pensament verbal: EXPRESSAR, DESCRIURE, EXPLICAR, JUSTIFICAR i PENSAR RACIONALMENT. Si no vols inventar-te la història, busca un relat curt publicat i fés amb ell la mateixa activitat.


EL CONTE DE LA CAPUTXETA VERMELLA

Hi havia una vegada una nena que sempre portava una caputxa de color vermell i per això tothom la coneixia com la Caputxeta Vermella. Vivia en un poblet amb la seva mare.
Un dia que la seva àvia estava malalta, la seva mare li va preparar un cistell amb menjar i li va dir a la nena:

- Porta-li el més aviat possible, filla! I sobretot, no t'entretinguis amb res ni amb ningú, que el bosc és molt perillós!

Però quan va ser al bosc, la Caputxeta va veure unes flors molt boniques i es va parar a recollir-ne unes quantes. Mentrestant, un llop astut la seguia. De sobte, el llop la va parar i la va saludar molt amablement.

-Cap a on vas amb aquesta teca tan bona?
-Vaig a portar-li aquests pastissos i el pot de mel a la meva àvia. Però m'he d'afanyar perquè no es troba molt bé.

(...)

El llop, que havia enganyat a la Caputxeta, dient-li que el camí més ràpid era per l'altra banda d'on es dirigia ella, va arribar primer a casa de l'àvia. Va picar la porta i des de dins una veueta delicada va respondre que estava oberta.

(...)

Quan va arribar la Caputxeta a casa de la seva àvia, va picar la porta. I un cop va ser a dins, va veure que la seva àvia tenia una cara molt extranya i també les orelles i les mans. I tenia molt de pèl...

-Hola àvia! Mira que et porto!
-Acosta't, Caputxeta - va dir el llop.
-Àvia... quines orelles més grans que tens.
-Són per escoltar-te millor, reina.
-I quin nas més llarg se t'ha posat!
-És que és per olorar-te millor.
-I quina boca tan enorme!
-La boca... és per menjar-te millor!

Quan se'n va adonar de la trampa, la nena va sortir corrent a buscar ajuda. Per sort, va trobar un llenyataire que passava per allí i li va explicar tot el que havia passat. El llenyataire va agafar el llop per les orelles i li va fer confessar on era l'àvia. Afortunadament, estava sana i salva dins l'armari. Mentre l'àvia abraçava la seva néta i li deia que s'alegrava molt de veure-la de nou sense que hagués pres mal, el llenyataire s'enduia al malvat llop, que, després de la conversa que van tenir, no va gosar a tornar a fer una cosa semblant mai més.
__________________________________________________________________

EXPRESSAR: Traduir en paraules el que sentim. L'àvia li diu a la Caputxeta que se sent feliç de poder veure-la sana i salva.

DESCRIURE: Traduir en paraules una imatge. ("Però quan va ser al bosc, la Caputxeta va veure unes flors molt boniques i es va parar a recollir-ne unes quantes...")

EXPLICAR: Transformar en paraules informació que retenim en la memòria. La Caputxeta busca ajuda i li explica a un llenyataire tot el que havia passat amb el llop i la seva àvia i les seves pretensions respecte a ella.

JUSTIFICAR: Donar els motius necessaris per convéncer als altres el perquè hem fet una cosa i no una altra. ("Però m'he d'afanyar perquè no es troba molt bé")

PENSAR RACIONALMENT, amb lògica: El llop es disfressa i es fa passar per l'àvia per poder menjar-se a la Caputxeta.


(Laura Moya)






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada