Comentari del text "Les Preguntes De Kant"

PREGUNTES SOBRE EL TEXT:
1) De que ens parla el text?
Aquest text ens parla de les quatre preguntes fundamentals que tot hime s'ha de formular, ja que són les que li donen sentit i consistència a la seva vida, que és el més important que té. Aquestes preguntes són:

• "Què puc saber?"
• "Què he de fer?"
• "Què m'espera?"
• "Què és l'home?, que porta a fer-se una cinquena pregunta, més concreta: "Què sóc jo"?

2) Quines idees defensa?
Defensa la idea de que hem de valorar més la nostra vida, com a cosa més important que posseïm. Tenim la tendència a esperar el plaer, la diversió i les coses immediates, quan el que hauríem de fer és esforçar-nos a contestar les quatre preguntes que li donen a la vida el valor que realment es mereix.
La primera pregunta (què puc saber?) fa referència a que hem de saber tant com puguem, per buscar la veritat, i en conseqüència, ser lliures, tenint en compte que el saber és infinit i la ment humana limitada.
La segona pregunta (què he de fer?) ens parla de que hem de fer elegint entre el bé i el mal, és a dir, de com ens hem de comportar èticament.
La tercera pregunta (què m'espera?) defensa la idea de que l'esperança dóna consistència a la vida.
Y, finalment, en la quarta pregunta (què és l'home? / què sóc jo?) que resumeix les tres anteriors, la resposta del que som o no som és la que ens donem nosaltres mateixos, cosa que no és gens fàcil.
3) Explica el significat del següent fragment del text: "Saber cosas como mera curiosidad, pasatiempo, erudición puede ser interesante pero insuficiente para darle fundamento a mi existencia. El saber que a todos nos atañe es el conocimiento de nosotros mismos con un criterio de verdad". Què ens hi vol dir l'autor? Quina distinció està fent sobre el saber i el coneixement?
Aquest fragment del text ens adverteix que el saber que adquirim dels plaers pels quals l'home s'ha deixat portar no és suficient per trobar sentit a la nostra vida. El saber que sí ho fa possible és el que s'obté a partir de l'esforç i la constància per esbrinar qui som cadascun de nosaltres, així com les nostres capacitats i els nostres límits. La nostra vida no haurà valgut la pena si no reflexionem en res i només som o deixem de ser segons el que la societat, cada cop més opressiva, ens marqui.
En quant a la diferència que s'està fent sobre el saber i el coneixement, podríem considerar que ambdues paraules són el mateix però el text ens dóna un matís que ens ajuda a diferenciar-les: mentre que podem "saber" i adquirir unes certes competències a partir d'informació que ens ha arribat per casualitat o per distracció, "conèixer" implica una cosa més: l'esforç per aprofundir en alguna cosa que potser sabíem o creiem que sabíem.
4) A quines conclusions arriba?
Les conclusions a les que s'arriben són que és important i molt necessari que cadascú es formuli aquestes quatre preguntes, que té tota una vida per intentar respondre-les. Però com més aviat es faci, més aviat es pot identificar el rumb, la direcció que seguim en la vida, consolidant-la i trobant-li sentit. I qui no les vulgui respondre ja ha respòs d'alguna manera: s'interpreta que és perquè no valora prou el fet d'estar viu, que prefereix ser arrossegat pel què diguin o facin els altres i perquè es perquè no es pren seriosament el pertànyer a la única espècie dotada de raó.
5) Hi estàs d'acord? Què en penses?
Trobo que és molt encertat conscienciar a la gent sobre el valor tant gran que té la seva vida i la importància de formular-se i parar-se a reflexionar en les quatre preguntes fundamentals que consoliden la nostra existència. Ara més que mai, ja que vivim en un món on el temps ens sembla passar més ràpid perquè no parem de fer coses i mai tenim un moment per identificar-nos a nosaltres mateixos com a persones. Al contrari, fem i desfem per pura mecànica o perquè tothom ho fa. I com que creiem que "ja ho farà algú altre" no li donem més voltes a res del que de veritat importa.
6) Relaciona el text amb la cançó FUTUR INCERT de Sanjosex. Defensen la mateixa idea?

El text i la cançó exposen idees totalment oposades, ja que la lletra de la cançó ens mostra un model d'home que el text rebutja: l'home passiu, al que ja li està bé tot, que no lluita ni pensa ni vol conèixe's a ell mateix. No vol fer l'esforç de trobar la veritat ni d'escollir el que més li convé, de manera que mai podrà ser plenament feliç per haver-se rendit.
(Laura Moya i Paula Badia)